Només deixeu-me explicar-vos una petita intimitat. Per mi lo d´ahir he estat una de les experiències més maques que recordo! El sentiment que ahir es respirava feia temps que no el veia.Ha estat com entrar per una tarda/nit en un túnel del temps, i retornar a la juventut amb tota aquella gent amb que vas crèixer.Potser sona una mica cursi, però és així. I més coses que diria però ara m´adono que no sé com dir-les. Gràcies a tots per ser-hi, i per disfrutar-ho!Espero que ho poguem repetir, i tots aquells que no van poder venir que hi siguin i ho visquin, perquè val molt i molt la pena! Fins aviat!
és díficil expressar els sentiments en paraules, no ho sabria fer....així que ho deixo, us ho explicaré personalment i espero que ben aviat. Moltes gràcies a tots els que hi heu treballat....ha estat fantàstic! Fins la propera!.
Neus
Pd: Ahir m'hi vaig deixar la veu...potser torno a buscar.la en qualsevol moment...
Lo viscut ahir per tots nosaltres, va ser una d´aquelles situacions que no és poden explicar amb paraules,...simplement s´han de viure. Els nervis del retrovament, la emocio de veurens, la alegria del moment, la amistat que ens uneix, la tristessa de la despedida, tot aixó fa que la gent del 69 siguem tant "collonuts". Gràcies a tots per vindre, i fins al sopar dels 45 !!!
Encara estic emociada i crec que el sentiment em quedarà per molt de temps, moltisimes gràcies als organitzadors y a tots els que heu participar. M'heu fet passar la nit més fantàstica de la meva vida... Com diu la Neus, jo també haig de tornar a buscar la veu i el temps perdut.
Poca cosa em queda per dir, però comparteixo tots i cadascun dels comentaris que heu escrit. Permeteu-me quatre paraules de reflexió personal: 1r) Els dies previs a la trobada, dins meu bullia el negit i la il.lusió d´un retrobament esperat i desitjat. 2n) Dissabte va passar com un llamp, però disfrutat com pocs podíem pensar. 3r) La reflexió del que ja ha acabat, els pensaments que van en una sola direcció i tot el que has volgut dir i no has tingut temps per dir... Anyorança, tristesa... Perquè "carai" sou tots tan collonuts i perquè cony ens veiem tan poc? (i perdoneu per les paraulotes) Vull agrair als organitzadors el seu esforç i la seva dedicació en preparar una jornada inoblidable, i a tots els assistents vinguts d´arreu, per demostrar-me que l´amistat que ens ha unit segueix present, malgrat el temps i la distància. Gràcies, gràcies i mil gràcies per omplir una pàgina més de la meva història. Fins aviat.
Lo del dissabte va ser una passada, vaig disfrutar com un animal, abans de la festa neguitós pq arribés i un cop passada molt melancòlic. Jo també us trobo a faltar. Als organitzadors els hi poso un 11, i jo voto per fer-ho als 45 i no esperar als 50. No paro de pensar en la festa i suposo que em durarà dies, crec que es bo que sigui així. Per cert les quarentones del 69 de Pobla estan més bones ara que quan en tenien 30...
Neus, No comparteixo la teva opinió, avui treballaré amb "desganes".
Ostres, no se que puc dir que no hagueu dit ja!! Que encara porto el somriure posat i que tinc totes i cada una de les vostres cares i rialles al meu cap. Simplement, ha estat genial!!! I quina currada d'organització!!! Petons a tots.
Dons jo dic que 5 anys per tornar a estar amb vosaltres és massa temps...no podria ser cada any??????Mireia tu portes el somriure posat, però jo tinc "agujetas" a la cara de tant riure...Mil petons a tots i...Mia, carinyu, ja tinc dues rentadores per planxar,no has de baixar per Barna????
Aixó no es val... heu dit tot el que es pot dir. No només és impossible de superar, si no que és difícil d'igüalar. Bé, com no tinc paraules propies, em solidaritzo amb alguns pensaments-opinions:
- Primer que res totalment d'acord amb que la organització es mereix un 11. Una currada!!! si senyor. - Una experiència molt maca; no es pot explicar el sentiment; ha estat fantàstic; una passada; emoció; collonuts; riatlles;... sí, sí, i sí.
Jo avui no podia treballar, però tampoc podia deixar de cantar una canÇó que, apart d'ajudar-me a passar més ràpit el dia, penso que defineix molt bé la nit del dissabte. És aquesta (com no puc ficar-hi música, imagineu-hi la que més us agradi):
"Cuando menos te lo esperas va la vida y te sorprende, tanto tiempo de vacío que se llena de repente, he vuelto a ver a un viejo amigo, a mi colega de siempre, ese que nunca se olvida, ese que habita en tu mente. Como celebrando un gol nos pegamos un abrazo, parecíamos dos crios nerviosos por encontrarnos: como te trata la vida? como te tratan los años?, que alegría volver a verte, y ver que en tí nada ha cambiado. Y de repente se paró el reloj......"
Només puc "tripitir" el que ja heu dit: un 11 per l'organització, una nit genial i emocionant, que he explicat a tothom qui m'ha volgut escoltar. Mentre ho explicava m'he sentit terriblement afortumada per haver-ho viscut i per haver-ho compartit amb tots vosaltres. Voto per fer una altra trobada als 45, que encara estarem més "stupendos i stupendes" que ara! Petons a dojo!!!
Moltes gràcies per les fotos Mireia, són fantàstiques. I a tu Mia, a la Judith, a la Marisol, a la Susi, al Carlos...a tots aquells que ho heu organitzat, gràcies especials...la currada ha valgut la pena!!!!. També als que heu vingut de tan lluny... i de més a propet. Va ser una nit molt divertida, tot i reviure moments, la nostàlgia encara ens mantè alegres... Núria
Aprofita el temps, que passe i no torne. Això es que vàrem fer el dissabte. Poc quede per dir, desprès de llegir el bog. Tots ens hem de felicitar, el fet de trobar-nos, viure la amistat forjada durant l´ infantesa i divertir-nos com vàrem fer. Els nervis previs, ha mesura que passave la nit es transformaren en emocions portades a flor de pell. El dia desprès vaig tenir feina a assimilar la tarde-nit anterior, un somni fet realitat. Agrair els fotògrafs que varen immortalitzar el moment i que en pugem fer més de festes com aquesta. Rafel
Només deixeu-me explicar-vos una petita intimitat. Per mi lo d´ahir he estat una de les experiències més maques que recordo! El sentiment que ahir es respirava feia temps que no el veia.Ha estat com entrar per una tarda/nit en un túnel del temps, i retornar a la juventut amb tota aquella gent amb que vas crèixer.Potser sona una mica cursi, però és així. I més coses que diria però ara m´adono que no sé com dir-les. Gràcies a tots per ser-hi, i per disfrutar-ho!Espero que ho poguem repetir, i tots aquells que no van poder venir que hi siguin i ho visquin, perquè val molt i molt la pena!
ResponderEliminarFins aviat!
és díficil expressar els sentiments en paraules, no ho sabria fer....així que ho deixo, us ho explicaré personalment i espero que ben aviat.
ResponderEliminarMoltes gràcies a tots els que hi heu treballat....ha estat fantàstic! Fins la propera!.
Neus
Pd:
Ahir m'hi vaig deixar la veu...potser torno a buscar.la en qualsevol moment...
Va ser fantastic. Trobar la gent, visitar el tinglado del sisco, retrobar als profes, parlar amb la gent... i tot super ben organitzat!!!
ResponderEliminarRamon
Neus, peciosa la PD!. Poetica.
ResponderEliminarLo viscut ahir per tots nosaltres, va ser una d´aquelles situacions que no és poden explicar amb paraules,...simplement s´han de viure.
ResponderEliminarEls nervis del retrovament, la emocio de veurens, la alegria del moment, la amistat que ens uneix, la tristessa de la despedida, tot aixó fa que la gent del 69 siguem tant "collonuts".
Gràcies a tots per vindre, i fins al sopar dels 45 !!!
Encara estic emociada i crec que el sentiment em quedarà per molt de temps, moltisimes gràcies als organitzadors y a tots els que heu participar. M'heu fet passar la nit més fantàstica de la meva vida... Com diu la Neus, jo també haig de tornar a buscar la veu i el temps perdut.
ResponderEliminarMònica V.
Sonia,
ResponderEliminarpoetica o patetica???
quin mal rotllo, estic enyorada, us trobo a faltar!....
Mots petons per tots i avui a treballar amb ganes!.
Neus
Poca cosa em queda per dir, però comparteixo tots i cadascun dels comentaris que heu escrit. Permeteu-me quatre paraules de reflexió personal:
ResponderEliminar1r) Els dies previs a la trobada, dins meu bullia el negit i la il.lusió d´un retrobament esperat i desitjat.
2n) Dissabte va passar com un llamp, però disfrutat com pocs podíem pensar.
3r) La reflexió del que ja ha acabat, els pensaments que van en una sola direcció i tot el que has volgut dir i no has tingut temps per dir... Anyorança, tristesa... Perquè "carai" sou tots tan collonuts i perquè cony ens veiem tan poc? (i perdoneu per les paraulotes)
Vull agrair als organitzadors el seu esforç i la seva dedicació en preparar una jornada inoblidable, i a tots els assistents vinguts d´arreu, per demostrar-me que l´amistat que ens ha unit segueix present, malgrat el temps i la distància.
Gràcies, gràcies i mil gràcies per omplir una pàgina més de la meva història.
Fins aviat.
Lo del dissabte va ser una passada, vaig disfrutar com un animal, abans de la festa neguitós pq arribés i un cop passada molt melancòlic. Jo també us trobo a faltar.
ResponderEliminarAls organitzadors els hi poso un 11, i jo voto per fer-ho als 45 i no esperar als 50.
No paro de pensar en la festa i suposo que em durarà dies, crec que es bo que sigui així.
Per cert les quarentones del 69 de Pobla estan més bones ara que quan en tenien 30...
Neus,
No comparteixo la teva opinió, avui treballaré amb "desganes".
Un petonàs a tothom.
Albert Bastida
Ostres, no se que puc dir que no hagueu dit ja!! Que encara porto el somriure posat i que tinc totes i cada una de les vostres cares i rialles al meu cap. Simplement, ha estat genial!!! I quina currada d'organització!!! Petons a tots.
ResponderEliminarmireia
Dons jo dic que 5 anys per tornar a estar amb vosaltres és massa temps...no podria ser cada any??????Mireia tu portes el somriure posat, però jo tinc "agujetas" a la cara de tant riure...Mil petons a tots i...Mia, carinyu, ja tinc dues rentadores per planxar,no has de baixar per Barna????
ResponderEliminarmarta
Aixó no es val... heu dit tot el que es pot dir. No només és impossible de superar, si no que és difícil d'igüalar. Bé, com no tinc paraules propies, em solidaritzo amb alguns pensaments-opinions:
ResponderEliminar- Primer que res totalment d'acord amb que la organització es mereix un 11. Una currada!!! si senyor.
- Una experiència molt maca; no es pot explicar el sentiment; ha estat fantàstic; una passada; emoció; collonuts; riatlles;... sí, sí, i sí.
Jo avui no podia treballar, però tampoc podia deixar de cantar una canÇó que, apart d'ajudar-me a passar més ràpit el dia, penso que defineix molt bé la nit del dissabte. És aquesta (com no puc ficar-hi música, imagineu-hi la que més us agradi):
"Cuando menos te lo esperas
va la vida y te sorprende,
tanto tiempo de vacío que se llena de repente,
he vuelto a ver a un viejo amigo,
a mi colega de siempre,
ese que nunca se olvida,
ese que habita en tu mente.
Como celebrando un gol nos pegamos un abrazo,
parecíamos dos crios nerviosos por encontrarnos:
como te trata la vida? como te tratan los años?,
que alegría volver a verte,
y ver que en tí nada ha cambiado.
Y de repente se paró el reloj......"
SENCILLAMENT AUTÈNTIC
asun
P.D.: jo també estic anyorada
Aqui van algunes fotos!!!
ResponderEliminarEsteu tots molt guapos :-)
http://picasaweb.google.es/mireia.ico/SoparFillsDel69_211109#
NEUS!!!, PATETICA?, TU EST FOU. ÉS PRECIÓS!!!
ResponderEliminarKIN MONO DE 69!!!
Només puc "tripitir" el que ja heu dit: un 11 per l'organització, una nit genial i emocionant, que he explicat a tothom qui m'ha volgut escoltar. Mentre ho explicava m'he sentit terriblement afortumada per haver-ho viscut i per haver-ho compartit amb tots vosaltres. Voto per fer una altra trobada als 45, que encara estarem més "stupendos i stupendes" que ara! Petons a dojo!!!
ResponderEliminarMireiaaaa!!! qué chulas!!! Gracias paparazzi!
ResponderEliminarMireia: Brutals les fotos...!!!! N´hi ha que no tenen desperdici.
ResponderEliminarGràcies per penjar-les i facilitar-nos el record del que hem viscut.
Petons a tots.
La del Mía y la Susi marcándose un dancing son espectaculares!!!y otra que estás con Marisol, ya relajados y felices, preciosa...
ResponderEliminarMoltes gràcies per les fotos Mireia, són fantàstiques. I a tu Mia, a la Judith, a la Marisol, a la Susi, al Carlos...a tots aquells que ho heu organitzat, gràcies especials...la currada ha valgut la pena!!!!. També als que heu vingut de tan lluny... i de més a propet.
ResponderEliminarVa ser una nit molt divertida, tot i reviure moments, la nostàlgia encara ens mantè alegres...
Núria
Aprofita el temps, que passe i no torne.
ResponderEliminarAixò es que vàrem fer el dissabte. Poc quede per dir, desprès de llegir el bog. Tots ens hem de felicitar, el fet de trobar-nos, viure la amistat forjada durant l´ infantesa i divertir-nos com vàrem fer.
Els nervis previs, ha mesura que passave la nit es transformaren en emocions portades a flor de pell. El dia desprès vaig tenir feina a assimilar la tarde-nit anterior, un somni fet realitat.
Agrair els fotògrafs que varen immortalitzar el moment i que en pugem fer més de festes com aquesta.
Rafel
holaaaaaaaaaa
ResponderEliminaracabo de veure totes les fotos de la Mireia i del Carlos,són molt simpàtiques i divertides, he rigut moltíssim...QUINA CANYA, EH!!!
de la planificació, funcionament i resultats de tota la festa ... UN ÈXIT SENSE CAP DUBTE!!!
un petonàs molt fort i un fins aviat
susanna